LA CRÒNICA

Falcons, els monitors volem que malgrat les butllofes, el dolor muscular i els mitjons pudents, no oblideu els quatre dies que hem passat a Montserrat. És per això que us presentem una crònica de tot el que hem viscut perquè no ho oblideu mai.

Dissabte 16 d'abril, les 6:30 del matí. Agafem el tren fins a Sants i d'allà anem caminant fins a Plaça Espanya. Agafem els ferrocarrils de la Generalitat i fins a Monistrol. Allà ens trobem la Laura i l'Oriol que ja ens esperen. Caminem fins al monestir. Les escales i les mosques negres ens envolten.

El primer dia hem d'arribar fins a Santa Cecília, el refugi luxós de Montserrat. Per fer-ho passem per Sant Joan (allà on arriba el funicular) sense descuidar-nos del Via Crucis (alguns ho tradueixen com a "La creu del camí", serà això, serà això...). Desde Sant Joan travessem cap a Sant Benet on ens trobem el guarda (l'Ángel) que se'n va a fer un porteo (anar a buscar provisions) carregant-s'ho tot a l'esquena.

Dinem. Seguim el PR fins a Santa Cecília (2 horetes més...). Quna arribem al refugi, el de sempre: "hi ha altra gent, estiguem al cas de no molestar", "entrarem en grups de 2, ens posem el sac i ho deixem tot ben endreçat"... L'Aurora ens deixa, el genoll ja no aguanta... =S

Preparem arnesos, casc i mosquetó amb cordino: tot ha d'estar llest per l'endemà. Fem unes pràctiques, com es munta el vuit i el machard. Tot llest? Doncs a cuinar, un bon sopar i una estona per xerrar una mica. Fem grups de barranc, un de 6 i un de 9. En el primer, la Natàlia, l'Albert, en Martí, la Mercè, la Laura i en Carne. A l'altre en Marc, la Mar, la Marina, en Bernat, l'Oriol, la Laia, la Clara, l'Adrià i l'Uri. Ho hem de deixar tot molt ben preparat, tot dins la motxilla per l'endemà no fer soroll.

Dormim. Els francesos volen la finestra oberta, la Laura la vol tancada (que els falcons se'ns refredaran...), els francesos fan soroll al menjador mentre els falcons en silenci dormen com uns xaiets. Dos monis van a revisar el camí de demà i els altres renten i parlen del dia. Finalment, monis i falcons dormen.

Diumenge, 17 d'abril. Les 4:50h del matí. Sona el despertador dels monitors. L'Adrià desperta els altres i tots amunt, els monis parlen. De dos en dos els falcons es van despertant. A l'Oriol, la Mar i el Martí els costa. L'Uri li demana ajuda a la Clara per despertar-los (Missió Impossible...). El primer grup ja surt i es munta els arnesos i el casc. Després el segon. Van pujant. Arribem a Sant Jeroni. Esmorzem.

Comencem a baixar. "Aquí concentrats que el que anem a fer és molt seriós" i també "Vigilem les pedres que els nostres companys estan a baix!". El barranc ens serveix d'inifitud de anècdotes: ràpels llargs i impresionants, l'Albert baixant a l'estil bomber i CLING!, el frontal de la Mercè a baix de tot, els cereals màgics de la Mar (i dolents)... Aprenem com es munten ràpels, a no tenir por de l'alçada, a fer un bon machard i a assegurar un company quan baixa fent ràpel.

El primer grup arriba d'hora, pot dinar i estiarar-se al sol. El segon grup triga una mica més i quan arriba els altres gairebé ja dormen. Ens posen en marxa perquè hem d'arribar a Vicenç Barbé (unes 3 hores més...). Però! Ai las!

Sona el telèfon. En Juan Farrerons al telèfon diu que estan a punt d'arribar amb l'Anna. Decidim esperar i en 10 minuts ja són allà. Porten amb ells 16 gelats dolcíssims. Ens els mengem amb avidesa. Comencem a caminar. Deixem enrerre les restes d'una festa religiosa catalanomexicana un tant terrorífica i les proves de un furt d'algun desconegut.

En arribar a Vicenç Barbé tots anem carregats de pedres, sobretot la Laura. Els responsables: en Martí i en Marc. Dos potencials terroristes que l'endemà s'encarregaran d'augmentar el seu exèrcit de pedrers. Són les 9 de la nit. Portem des de les 5 del matí desperts però la moral està molt alta. Ara toca fer el sopar i menjar. Ja tips, els falcons VOLUNTARIAMENT es posen al llit. Els monitors, sorpresos.

Dilluns, 18 d'abril. Ens despertem consternats. Uns roncs únicament igualables als brams d'una mula amb bronquitis aguda han afectat psicològicament el grup. Un gos ens anima la sortida del llit, sembla ser que ha dormit amb nosaltres. Ens aixequem, esmorzem i com cada dia, a caminar. Avui hem de travessar tot Montserrat per la cara sud. Pasem pel coll de Porc, per la Vella, el pas del Príncep, la Salamandra (l'Adrià i el Carne recorden velles experiències) i el Camell. La guerra de les pedres s'ha accentuat. Arribem a un coll per on passa el camí de "guiris" per anar a Sant Jeroni. Ens parem a dinar i seguim caminant. En poc més de 2 hores ja som altre cop, després de dos dies, a Sant Benet.

L'Ángel ens explica les normes i descobrim per la Natàlia que parla Xinès... Buf! L'Uri i l'Adrià van a buscar cordes per escalar l'endemà i els altres juguen al Bartolo. Descobrim secrets admirables de l'Albert: "Flipa tuliputoma ya, eh!". En fi...

Preparem el sopar. Els monitors reuneixen 16 racions de puré, dos dits d'oli, fuet fregit, frankfurts i fan un potaje muntanyenc que causa estralls als seus estomacs. Els falcons juguen al llop. Han de parar abans d'hora perquè el guarda vol muntar els llits. Ens posem a dormir.

Dimarts, 19 d'abril. Estem cansats. Les ganes d'escalar, però, deixen de banda el fred i la mandra. Arribem a les vies, tots amb el casc. Esmorzem. Els monitors munten 4 vies, n'hi ha per tothom. Uns quants grups. A baix, en Martí, l'Albert i en Marc es posen a escalar a una via amb algun repanxó desplomat que porta feina, al mig l'Anna, la Marina i la Mar escalen per la via més llarga amb una sortida complicada. A dalt de tot, dues vies amb la Laia, la Mercè, la Natàlia, en Berant i l'Oriol, semblen una mica més fàcils però hi fa molt més fred que a baix.

Tothom que vol escalar 2 vies, les fa. AMB IL·LUSIÓ!

Acabem, endrecem, i deixant-ho tal com ho havíem deixat fem el nostre camí cap al Monestir, d'allà cap a Monistrol i finalment fins a Llinars. Una sortida per recordar. Valoració ràpida (estem MOLT cansats...) i bona.

Els pares tenen ganes de veure'ns. Ens veiem el proper centre!

Els falcons, com sempre, MÉS LLUNY!