dijous, 20 d’agost del 2009

FINS AVIAT

Bueno nois i noies, ara que ha acabat la vostra etapa com a falcons m'agradaria acomiadar-me de vosaltres. Però nomès com a membres del grup, eh!
Els monitors que ens quedem al grup de falcons tenim la tasca d'intentar tornar a formar un grup que, tot i que serà diferent al que em creat nosaltres, sigui una gran pinya semblant a la petita familia que tenim ara.
Una familia que s'ha creat a base d'un grup increible format per persones maravelloses.
Suposo que és per això que costa tant fer-se a la idea que ens separem. Perquè quan estem tots junts sento que estic vivint moments únics e irrepetibles, al costat de gent única e irrepetible.
Moments com el joc de pinça o les vaques de la travessa de la Pica, les bromes nois/es-monis(Fontmartina, Siurana,Benasque), la guerra de neu pujant el pessebre, el parc del fòrum, la baixada suicida de l'Hèctor a Bastiments, la feinada i recompensa de Carnestoltes, l'Amparo i la "¿huelga de taquilleros?" de Siurana, el 2-6 del Barça i l'arbre a Oliana, els "camins" de Llançà, en Dimitri i el seu ajudant a Benasque,el moment de bogeria de la Berta al Canigó, les estones al meu cotxe, les cançons... i tants i tants moments bons. També m'agrada recordar els moments difícils perquè crec que ens han fet crèixer com a grup i com a persones. Tots aquests moments els portaré sempre al meu cap.
També us trobaré a faltar molt a vosaltres; la sinceritat de l'Ari, el "al·liwal" de l'Andrea(la noia de goma), les converses de famílies nombroses amb l'Anna, la capacitat física de la Berta, els músculs d'en Roger(que en el fons és un tros de pà), el somriure etern de la Gil(i la seva irresponsabilitat), els crits de la Maju, el riure "diferent" de la Marta, les teories de l'Hèctor, el Lluís en sí mateix, l'entusiasme de la Júlia, la parella Albert-Pau (com les deixen caure...encara que espero que continueu amb nosaltres), les flors al pit d'en Bernat,l'alegria constant de la Clàudia, el genoll de la Marina, a tots els que no heu pogut estar tant al centre; la Mengu, l'Albert, la Clàudia Perez, el Joel, la Carol,la Gemma, el Lucas...(espero no deixar-me ningú, si ho faig perdó) A vosaltres sempre us portaré al cor. Els valors que transmeteu són els que us fan especials: felicitat, amor, esforç, solidaritat, tolerància, amistat, companyerisme... A més crec que són els que heu de seguir a la vostra vida. Desitjo que no oblideu tot el que us ha unit i espero que estigueu sempre junts. Em faria molta il·lusió que la majoria fossiu més endevant monis perquè els nens poguessin gaudir amb vosaltres. No cambieu mai, siusplau!!!
Què dir dels monitors? Doncs mil gràcies a tots pels bons moments i perquè sense vosaltres no haguès estat possible un any tan espectacular. I no patiu per haver-nos de separar perquè som més que un grup de monitors: som amics. Així que ens queden moltes sortides i rialles que compartir.
I parlant d'amics, i aquí acabo, això és el que tindreu en mi. Un amic sempre que us faci falta, nomès m'heu de cridar.
No us diré adéu perquè esteu convidats sempre que volgueu a venir amb nosaltres i espero que em deixeu esmolar les urpes amb vosaltres de tant en tant... així que: Fins aviat!!

No us imagineu com us estimo!!!

Ronald

dilluns, 17 d’agost del 2009

em toca a mi...

...despres de llegir, les aportacions del Carné i de l'Uri ara em toca a mi....per mi, es un moment de dol i d'esperança, dol, perquè deixo els falcons, que haig de dir, una posada en pràctica de moltes coses, vam endinçar-nos amb vosaltres, per crear el que tenim avui, un gran grup de Linx, no era feina fàcil, en un principi i doncs els inicis van ser durs, amb bastants critiques i vam haver de posar moltes i moltes ganes tant l'Arnau, despres el Ronald i poc a poc consolidant el grup que tenim ara, es un dol, doncs perquè fa pena haver de separar aquest grup de monitors que fem la feina tal i com la sentim i que davant de tot som amics, es dol, perquè vosaltres també heu de separar-vos de alguns que han compartit tantes estones bones i d'altres no tant bones pero que han fet d'aquests darrers anys, moments per recordar i això amics meus no es tant fàcil de fer!, pero anem a ser possitius, doncs el grup dels falcons tirarà endavant i faràn grans coses, i evidentment, que parlo en nom de tots, quan dic que aqui estem els linx per ajudar en el que faci falta i això es esperança per construir un centre obert, on el que tothom participi i sigui el nostre centre, es esperança el fet de seguir amb vosaltres una etapa mes de la vostra vida, doncs es tot un plaer, i mes quan reculls fruits com els que recullim, es esperança que ho fem bé per a que pogueu algun dia, ser vosaltres qui escribiu aquestes paraules als vostres nens i nenes, es esperança perquè continuarem vivint moments que ja no podrem esborrar de la nostra memòria, es esperança perquè ens endinsem plegats a un nou camí, i qui sap que ens depara....en fi, estic esperançada de que això ens farà crèixer i apendre, us estimo a tots, ja ho sabeu, oi? i es ara en un moment tant dolç que estic vivint, que encara us aprecio més!!!
SEGUIREM ENDAVANT FALCONISME 100% LINX ESMOLEM LES URPES!!!!!

jèss

tunel tunel tunel.....

ens veiem avui a les 17 hores....disculpeu la tardança en penjar la informació!

els monitors