FINS AVIAT

Bueno nois i noies, ara que ha acabat la vostra etapa com a falcons m'agradaria acomiadar-me de vosaltres. Però nomès com a membres del grup, eh!
Els monitors que ens quedem al grup de falcons tenim la tasca d'intentar tornar a formar un grup que, tot i que serà diferent al que em creat nosaltres, sigui una gran pinya semblant a la petita familia que tenim ara.
Una familia que s'ha creat a base d'un grup increible format per persones maravelloses.
Suposo que és per això que costa tant fer-se a la idea que ens separem. Perquè quan estem tots junts sento que estic vivint moments únics e irrepetibles, al costat de gent única e irrepetible.
Moments com el joc de pinça o les vaques de la travessa de la Pica, les bromes nois/es-monis(Fontmartina, Siurana,Benasque), la guerra de neu pujant el pessebre, el parc del fòrum, la baixada suicida de l'Hèctor a Bastiments, la feinada i recompensa de Carnestoltes, l'Amparo i la "¿huelga de taquilleros?" de Siurana, el 2-6 del Barça i l'arbre a Oliana, els "camins" de Llançà, en Dimitri i el seu ajudant a Benasque,el moment de bogeria de la Berta al Canigó, les estones al meu cotxe, les cançons... i tants i tants moments bons. També m'agrada recordar els moments difícils perquè crec que ens han fet crèixer com a grup i com a persones. Tots aquests moments els portaré sempre al meu cap.
També us trobaré a faltar molt a vosaltres; la sinceritat de l'Ari, el "al·liwal" de l'Andrea(la noia de goma), les converses de famílies nombroses amb l'Anna, la capacitat física de la Berta, els músculs d'en Roger(que en el fons és un tros de pà), el somriure etern de la Gil(i la seva irresponsabilitat), els crits de la Maju, el riure "diferent" de la Marta, les teories de l'Hèctor, el Lluís en sí mateix, l'entusiasme de la Júlia, la parella Albert-Pau (com les deixen caure...encara que espero que continueu amb nosaltres), les flors al pit d'en Bernat,l'alegria constant de la Clàudia, el genoll de la Marina, a tots els que no heu pogut estar tant al centre; la Mengu, l'Albert, la Clàudia Perez, el Joel, la Carol,la Gemma, el Lucas...(espero no deixar-me ningú, si ho faig perdó) A vosaltres sempre us portaré al cor. Els valors que transmeteu són els que us fan especials: felicitat, amor, esforç, solidaritat, tolerància, amistat, companyerisme... A més crec que són els que heu de seguir a la vostra vida. Desitjo que no oblideu tot el que us ha unit i espero que estigueu sempre junts. Em faria molta il·lusió que la majoria fossiu més endevant monis perquè els nens poguessin gaudir amb vosaltres. No cambieu mai, siusplau!!!
Què dir dels monitors? Doncs mil gràcies a tots pels bons moments i perquè sense vosaltres no haguès estat possible un any tan espectacular. I no patiu per haver-nos de separar perquè som més que un grup de monitors: som amics. Així que ens queden moltes sortides i rialles que compartir.
I parlant d'amics, i aquí acabo, això és el que tindreu en mi. Un amic sempre que us faci falta, nomès m'heu de cridar.
No us diré adéu perquè esteu convidats sempre que volgueu a venir amb nosaltres i espero que em deixeu esmolar les urpes amb vosaltres de tant en tant... així que: Fins aviat!!

No us imagineu com us estimo!!!

Ronald