Hi ha un home que ha marxat de casa
Que no ha acceptat la rendició
Un home en braços del seu àngel
Hi ha algú que ja ha vençut la por
Un home agafa una guitarra
Un home llença un crit al vent
Un home mira el buit i salta
Hi ha algú que ja ha burlat el temps
Ha acabat el curs, un curs extraordinari, ple d'emocions, esforç, treball i totes aquestes coses que tant bé sabem fer. Hem fet molts "Yes, we can!", hem cantat molt, hem fet molt el burro, i ja està, s'ha acabat, ha passat, com si haguéssim deixat enrere una gran aventura.
Puc dir-vos a nens i monis que ha estat increïble tot el que hem viscut, jo, i segur que parlo per tots: no ho oblidaré. Perquè ha estat el meu primer any de monitor, perquè el grup de monitors hem rigut moltíssim i ens hem avingut molt, perquè alguns hem ballat gitanes o hem cremat a la Piula, perquè alguns hem anat a veure els Pastorets i, sempre, sempre hem pogut comptar amb somriures i abraçades. I és de molt agrair...
Puc dir gràcies, però també puc dir atenció, pels ritmes que hem anat ballant durant el curs. D'un costat a l'altre, entre les converses que van succeint, entre els amics que van canviant, les mirades que parlen i les mans que t'agafen, per pujar un cim o una ferrada.
Molts esteu en una època per acabar de descobrir qui sou i per decidir qui voleu ser. I us demano, perquè us estimo, que estigueu atents al xiuxiueig de les muntanyes i dels rius que travessem, que apreneu dels ocells que ens volen per sobre, que escolteu la pluja com ens ha caigut tants cops. Us demano, que reposeu el cap sobre el pit dels vostres amics per sentir què veuen, que confieu en els que us han ajudat i que tingueu un mínim compromís amb allò tant bo que heu viscut.
Així, quan descobriu qui sou, quan decidiu qui voleu ser, tingueu ben present tot allò que us hem intentat transmetre, descobriu que sou fantàstics i que us ho mereixeu tot, decidiu actuar amb respecte i no trepitjar camins que no vulguin fer brillar els vostres ulls, que no freqüenteu camins que no us ho demanin tot i us ho donin tot.
Espero haver-vos portat i ensenyat, si més no, una mica, per algunes passes que us fan brillar, que us ho demanen tot i us ho donen tot, que us estimen i us valoren.
Aquesta és la meva humil opinió que espero que rebeu com un regal i no com un sermó.
Us estimo Falcons, sou fantàstics!
uri.
Falcons, Falcons, Falcons, Falcons!
Jo vull ser dels Falcons,
per viure, viure, viure,
la vida somiant.
Seguirem somiant,
Escoltarem la llum,
Mentre el món es mou dintre els nostres ulls.
Nois, seguirem somiant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada