Ara fa un any, justament per aquestes dates, la Jèss em va proposar tornar al centre com a monitor després d’uns anys de no ser-hi. Em va dir que per la Festa Major es volia organitzar un túnel del terror amb uns nois i noies de 13 anys que aquell any havien fet la Pica D’Estats. Jo, en un primer moment, li vaig dir que estava boja, que com es podia comprometre a organitzar una cosa d’aquest calibre amb un grup de noies i nois, que era impossible aconseguir un compromís tan gran per part de nois d’aquesta edat. I ella em va dir que hi confiés, que eren un grup molt unit.
Després de veure el que vàreu fer amb aquell túnel del terror, totes les hores de feina, la il·lusió que hi vàreu posar i sobretot l’ EXIT que va tenir aquell acte, vaig veure clar que era el moment de tornar al CELLV; això sí volia tornar com a monitor d’aquest grup tan increïble que havia vist treballar incansablement.
Tot va començar a Fontmartina amb aquell joc de coneixença, desprès d’una gran remullada tot pujant, i en el qual jo era molt dolent amb els noms.
I seguidament a totes les excursions que he pogut venir, al Matagalls pujant el pessebre, els dies d’esplai, l’escalada al Figaró, el Carnestoltes, Oliana, Pedraforca, Canigó i, segurament, tants d’altres que em deixo.
He intentat ensenyar el que anteriorment els meus monitors em van ensenyar tot passant-ho bé. I disfrutant de les vostres rialles i grans moments que hem passat.
Ara tot això s’acaba, la travessa anava avançant i el final anava arribant; això sí la Maju encara no s’ha mort i ha fet l’Aneto al igual que la resta del grup, l’Ari amb la seva autoajuda , l’Héctor el flipat i en Musculman ( no cal que digui res més), la Júlia amb el seu entusiasme i les seves pajares, l’Albert, en Pau, la Marta, la Berta, l'Anna, l'Andrea, la Claudia i tants d’altres que segurament em deixo.
Els monitors també hem viscut grans moments, l’Uri i la seva guitarra, en Ronald corrent al voltant nostre al refugi del Mulleres, en Carne que ens ha fet riure a tot moment, en Xavi amb la seva doble personalitat (dimitri ) i sense botes , l’Adrià, la Jèss, en Fubu, en Lluc, ...
Ara ens toca separar-nos, uns per continuar amb aquest gran grup de falcons que passaran a ser Linx i els altres per intentar pujar i formar un altre grup de joves que adquireixin els mateixos valors que heu adquirit tots els nois i noies que heu format aquest grup de falcons.
Mireu quin rotllo us he fotut i només ha estat un any el que he compartit amb tots vosaltres.
Una cosa us dic no és un ADÉU sinó un fins aviat perquè ens continuarem veiem a moltes de les vostres excursions que també vindrem, a les gitanes, a la piula i a Llinars.
També m’agradaria que, de tant en tant, vinguéssiu amb nosaltres per ajudar-nos a esmolar les urpes d’aquests nous falcons. I que sapigueu que a partir d’ara ja no seré el vostre monitor sinó el vostre amic.
Una abraçada
I Força Linx
efe
Després de veure el que vàreu fer amb aquell túnel del terror, totes les hores de feina, la il·lusió que hi vàreu posar i sobretot l’ EXIT que va tenir aquell acte, vaig veure clar que era el moment de tornar al CELLV; això sí volia tornar com a monitor d’aquest grup tan increïble que havia vist treballar incansablement.
Tot va començar a Fontmartina amb aquell joc de coneixença, desprès d’una gran remullada tot pujant, i en el qual jo era molt dolent amb els noms.
I seguidament a totes les excursions que he pogut venir, al Matagalls pujant el pessebre, els dies d’esplai, l’escalada al Figaró, el Carnestoltes, Oliana, Pedraforca, Canigó i, segurament, tants d’altres que em deixo.
He intentat ensenyar el que anteriorment els meus monitors em van ensenyar tot passant-ho bé. I disfrutant de les vostres rialles i grans moments que hem passat.
Ara tot això s’acaba, la travessa anava avançant i el final anava arribant; això sí la Maju encara no s’ha mort i ha fet l’Aneto al igual que la resta del grup, l’Ari amb la seva autoajuda , l’Héctor el flipat i en Musculman ( no cal que digui res més), la Júlia amb el seu entusiasme i les seves pajares, l’Albert, en Pau, la Marta, la Berta, l'Anna, l'Andrea, la Claudia i tants d’altres que segurament em deixo.
Els monitors també hem viscut grans moments, l’Uri i la seva guitarra, en Ronald corrent al voltant nostre al refugi del Mulleres, en Carne que ens ha fet riure a tot moment, en Xavi amb la seva doble personalitat (dimitri ) i sense botes , l’Adrià, la Jèss, en Fubu, en Lluc, ...
Ara ens toca separar-nos, uns per continuar amb aquest gran grup de falcons que passaran a ser Linx i els altres per intentar pujar i formar un altre grup de joves que adquireixin els mateixos valors que heu adquirit tots els nois i noies que heu format aquest grup de falcons.
Mireu quin rotllo us he fotut i només ha estat un any el que he compartit amb tots vosaltres.
Una cosa us dic no és un ADÉU sinó un fins aviat perquè ens continuarem veiem a moltes de les vostres excursions que també vindrem, a les gitanes, a la piula i a Llinars.
També m’agradaria que, de tant en tant, vinguéssiu amb nosaltres per ajudar-nos a esmolar les urpes d’aquests nous falcons. I que sapigueu que a partir d’ara ja no seré el vostre monitor sinó el vostre amic.
Una abraçada
I Força Linx
efe
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada