Ho podiem fer. Ho hem fet.
El volum del pessembre no ens ha aturat. Ni el pendent, l'alçada o el fred. Tampoc el desànim de veure el cim lluny, tampoc la dificultat de montar els iglús, ni ninots de neu estranys.
S'ha demostrat altre cop que als falcons el vent ens ajuda a volar perquè som valents, combatius, incansables, divertits i excursionistes. No hi ha camí que ens pugui aturar, no hi ha butllofa ens pugui esgotar. El nostre vol passa per sobre del mar de núvols i de boira que ens acompanya, per sobre dels pobles i les ciutats. Perquè en pujar una montanya veiem com de petits són els pobles i com de gran és el món, com de lluny són els cims de les ciutats plenes d'edificis altíssims. El nostres vol és segur, quan al matí fem aeròbic, i alguns afortunats anem a buscar el sol, i el veiem ensenyant-nos, amb el fred al nas, les tonalitats de la terra.
Yes, we can.
Perquè nosaltres podem i ho hem demostrat. I com això, podem fer tot allò -racional- que ens proposem. Som grans.
Els protagonistes som tots nosaltres, tots els que hem vingut. La Jordana amb la seva fantàstica estratègia per pujar el pessebre, la Júlia que va anar a buscar el sol amb un servidor, la Judith Gil amb les seves butllofes amb vida pròpia, la Clàudia amb la motxilla més autèntica de totes, la Judith "Maju" amb el seu recital propi dels millors guionistes de Hollywood, l'Ari amb la seva cara d'enfadada inolvidable i la Marta amb el seu riure "retronador". També en Roger sense perdre el seu paper... especial... i l'Héctor aconseguint menjar tota la neu del Matagalls sense despentinar-se. I en Lluís per la seva perseverància subtil, i l'Anna amb el seu estil tranquil. I tots els monitors, tendes i guitarres.
Visca els falcons!
uri.
ps: que ningú s'agafi el vídeo com a res polític, sinó només com a un teme purament anecdòtic i simbòlic.
