dijous, 20 d’agost del 2009

FINS AVIAT

Bueno nois i noies, ara que ha acabat la vostra etapa com a falcons m'agradaria acomiadar-me de vosaltres. Però nomès com a membres del grup, eh!
Els monitors que ens quedem al grup de falcons tenim la tasca d'intentar tornar a formar un grup que, tot i que serà diferent al que em creat nosaltres, sigui una gran pinya semblant a la petita familia que tenim ara.
Una familia que s'ha creat a base d'un grup increible format per persones maravelloses.
Suposo que és per això que costa tant fer-se a la idea que ens separem. Perquè quan estem tots junts sento que estic vivint moments únics e irrepetibles, al costat de gent única e irrepetible.
Moments com el joc de pinça o les vaques de la travessa de la Pica, les bromes nois/es-monis(Fontmartina, Siurana,Benasque), la guerra de neu pujant el pessebre, el parc del fòrum, la baixada suicida de l'Hèctor a Bastiments, la feinada i recompensa de Carnestoltes, l'Amparo i la "¿huelga de taquilleros?" de Siurana, el 2-6 del Barça i l'arbre a Oliana, els "camins" de Llançà, en Dimitri i el seu ajudant a Benasque,el moment de bogeria de la Berta al Canigó, les estones al meu cotxe, les cançons... i tants i tants moments bons. També m'agrada recordar els moments difícils perquè crec que ens han fet crèixer com a grup i com a persones. Tots aquests moments els portaré sempre al meu cap.
També us trobaré a faltar molt a vosaltres; la sinceritat de l'Ari, el "al·liwal" de l'Andrea(la noia de goma), les converses de famílies nombroses amb l'Anna, la capacitat física de la Berta, els músculs d'en Roger(que en el fons és un tros de pà), el somriure etern de la Gil(i la seva irresponsabilitat), els crits de la Maju, el riure "diferent" de la Marta, les teories de l'Hèctor, el Lluís en sí mateix, l'entusiasme de la Júlia, la parella Albert-Pau (com les deixen caure...encara que espero que continueu amb nosaltres), les flors al pit d'en Bernat,l'alegria constant de la Clàudia, el genoll de la Marina, a tots els que no heu pogut estar tant al centre; la Mengu, l'Albert, la Clàudia Perez, el Joel, la Carol,la Gemma, el Lucas...(espero no deixar-me ningú, si ho faig perdó) A vosaltres sempre us portaré al cor. Els valors que transmeteu són els que us fan especials: felicitat, amor, esforç, solidaritat, tolerància, amistat, companyerisme... A més crec que són els que heu de seguir a la vostra vida. Desitjo que no oblideu tot el que us ha unit i espero que estigueu sempre junts. Em faria molta il·lusió que la majoria fossiu més endevant monis perquè els nens poguessin gaudir amb vosaltres. No cambieu mai, siusplau!!!
Què dir dels monitors? Doncs mil gràcies a tots pels bons moments i perquè sense vosaltres no haguès estat possible un any tan espectacular. I no patiu per haver-nos de separar perquè som més que un grup de monitors: som amics. Així que ens queden moltes sortides i rialles que compartir.
I parlant d'amics, i aquí acabo, això és el que tindreu en mi. Un amic sempre que us faci falta, nomès m'heu de cridar.
No us diré adéu perquè esteu convidats sempre que volgueu a venir amb nosaltres i espero que em deixeu esmolar les urpes amb vosaltres de tant en tant... així que: Fins aviat!!

No us imagineu com us estimo!!!

Ronald

dilluns, 17 d’agost del 2009

em toca a mi...

...despres de llegir, les aportacions del Carné i de l'Uri ara em toca a mi....per mi, es un moment de dol i d'esperança, dol, perquè deixo els falcons, que haig de dir, una posada en pràctica de moltes coses, vam endinçar-nos amb vosaltres, per crear el que tenim avui, un gran grup de Linx, no era feina fàcil, en un principi i doncs els inicis van ser durs, amb bastants critiques i vam haver de posar moltes i moltes ganes tant l'Arnau, despres el Ronald i poc a poc consolidant el grup que tenim ara, es un dol, doncs perquè fa pena haver de separar aquest grup de monitors que fem la feina tal i com la sentim i que davant de tot som amics, es dol, perquè vosaltres també heu de separar-vos de alguns que han compartit tantes estones bones i d'altres no tant bones pero que han fet d'aquests darrers anys, moments per recordar i això amics meus no es tant fàcil de fer!, pero anem a ser possitius, doncs el grup dels falcons tirarà endavant i faràn grans coses, i evidentment, que parlo en nom de tots, quan dic que aqui estem els linx per ajudar en el que faci falta i això es esperança per construir un centre obert, on el que tothom participi i sigui el nostre centre, es esperança el fet de seguir amb vosaltres una etapa mes de la vostra vida, doncs es tot un plaer, i mes quan reculls fruits com els que recullim, es esperança que ho fem bé per a que pogueu algun dia, ser vosaltres qui escribiu aquestes paraules als vostres nens i nenes, es esperança perquè continuarem vivint moments que ja no podrem esborrar de la nostra memòria, es esperança perquè ens endinsem plegats a un nou camí, i qui sap que ens depara....en fi, estic esperançada de que això ens farà crèixer i apendre, us estimo a tots, ja ho sabeu, oi? i es ara en un moment tant dolç que estic vivint, que encara us aprecio més!!!
SEGUIREM ENDAVANT FALCONISME 100% LINX ESMOLEM LES URPES!!!!!

jèss

tunel tunel tunel.....

ens veiem avui a les 17 hores....disculpeu la tardança en penjar la informació!

els monitors

divendres, 14 d’agost del 2009

NEW GROUP, NEW BLOG...

Hola Falcons!

Ens veiem avui a la tarda al centre per començar a preparar el túnel.

El que us volíem dir és que els Linxs ja tenen blog! BLOGDELSLINXS.BLOGSPOT.COM

Penseu però que el blog de moment no estarà operatiu. Tot el tema del túnel encara anirà pel blog dels falcons, o sigui que el blog dels Linxs no l'heu d'anar mirant fins al setembre, oks?

Val, doncs salut i túnel! (nus vemus despres)

uri.

O yeah, here we go!...

dimecres, 12 d’agost del 2009

Falcons... us estimem!

Quin any amics!, crec que aquest, ha estat un dels millors anys de Falcons que el centre pot recordar. Ha estat un any ple de... bé, primer heu de saber que us escric des de Menorca, si!!, ja ho he hagut de dir, però no es per fer-vos envejar, eh?!... bé, com anava dient, ha estat un any ple de sortides, centres, acampades, travesses, cims, ferrades, escalades, pluges, rialles, cançons, amics, ermites, ... Així podria seguir omplint pagines i pagines de blog, però no bé al cas. Ha estat un any en el que he conegut un grup de gent que m’ha fet sentir feliç i en el que mi he trobat molt agust, i és per això que us vull dir que us estimem. Si, a tots i cadascun de vosaltres.
Encara recordo, el dia en que us vaig conèixer. Vaig pensar que estàveu tots una mica tocats, però mica en mica, he anat descobrint que sou unes grans persones amb les que es pot confiar i amb les que pots passar molt bones estones, i amb les que és impossible no riure. Sou genials!!!!! I per això i per moltes altres coses, us vull donar les gracies; per haver-me deixat ser el vostra monitor i el vostra amic. Junts, hem passat bons i mals moments com a Siurana, Oliana, el Matagalls, El Pedraforca, Bastiments, Font Martina, el Corredor, Llançà, l’escalada al Figaró,..., però hagin estat bons o dolents, la majoria d’ells bons, junts els hem superat.
També us vull dir als altres monitors, que moltes gracies per simplement ser com sou, i que tot i que ens haguem de separar i que sigui molt dur (per a tots: monitors i falcons que passen a ser Linx l’any que bé), crec i espero, perquè ens estimem, que ens seguirem veient els dies de centre i en algunes sortides, i que seguirem fent aquells sopars tant divertits, a part és clar, de veure’ns a la Piula o a gitanes.
I ja per no allargar-me més, perquè crec que estem a l’estiu i s’han d’aprofitar al màxim les vacances, vull acabar desitjant-vos el millor dels vostres estius i dir-vos que fins molt aviat a tots!!!! Que ja tinc ganes de veure-us i passar una bona estona amb vosaltres.

Fins aviat!!
Ens veiem per la FESTA MAJOR de GRANOLLERS o si no, pel TÚNEL DEL TERROR!!
Cuideu-vos i no canvieu mai!!
Carné
Pd: us deixo que vaig cap a la platja!!! i si no heu llegit els post de sota feu-ho, us interessa.

dilluns, 10 d’agost del 2009

tornem el material...

hola a tots i totes, els monitors hem de tornar el material a les respectives botigues i no el tenim tot, els que en tingueu a la vostra propietat, truqueu a la xampú 666411705, pero això ha de ser aviat, sinó l'haureu de tornar vosaltres mateixos i pagar el recàrrec per no tornar-lo a l'hora!!!!!!!

vinga, falconisme 1000000000000000%

pd. el darrer dia es demà a les 10 del matí!

diumenge, 9 d’agost del 2009

SEGUIREM SOMIANT


Hi ha un home que ha marxat de casa
Que no ha acceptat la rendició
Un home en braços del seu àngel
Hi ha algú que ja ha vençut la por

Un home agafa una guitarra
Un home llença un crit al vent
Un home mira el buit i salta
Hi ha algú que ja ha burlat el temps

Ha acabat el curs, un curs extraordinari, ple d'emocions, esforç, treball i totes aquestes coses que tant bé sabem fer. Hem fet molts "Yes, we can!", hem cantat molt, hem fet molt el burro, i ja està, s'ha acabat, ha passat, com si haguéssim deixat enrere una gran aventura.

Puc dir-vos a nens i monis que ha estat increïble tot el que hem viscut, jo, i segur que parlo per tots: no ho oblidaré. Perquè ha estat el meu primer any de monitor, perquè el grup de monitors hem rigut moltíssim i ens hem avingut molt, perquè alguns hem ballat gitanes o hem cremat a la Piula, perquè alguns hem anat a veure els Pastorets i, sempre, sempre hem pogut comptar amb somriures i abraçades. I és de molt agrair...

Puc dir gràcies, però també puc dir atenció, pels ritmes que hem anat ballant durant el curs. D'un costat a l'altre, entre les converses que van succeint, entre els amics que van canviant, les mirades que parlen i les mans que t'agafen, per pujar un cim o una ferrada.

Molts esteu en una època per acabar de descobrir qui sou i per decidir qui voleu ser. I us demano, perquè us estimo, que estigueu atents al xiuxiueig de les muntanyes i dels rius que travessem, que apreneu dels ocells que ens volen per sobre, que escolteu la pluja com ens ha caigut tants cops. Us demano, que reposeu el cap sobre el pit dels vostres amics per sentir què veuen, que confieu en els que us han ajudat i que tingueu un mínim compromís amb allò tant bo que heu viscut.

Així, quan descobriu qui sou, quan decidiu qui voleu ser, tingueu ben present tot allò que us hem intentat transmetre, descobriu que sou fantàstics i que us ho mereixeu tot, decidiu actuar amb respecte i no trepitjar camins que no vulguin fer brillar els vostres ulls, que no freqüenteu camins que no us ho demanin tot i us ho donin tot.

Espero haver-vos portat i ensenyat, si més no, una mica, per algunes passes que us fan brillar, que us ho demanen tot i us ho donen tot, que us estimen i us valoren.

Aquesta és la meva humil opinió que espero que rebeu com un regal i no com un sermó.


Us estimo Falcons, sou fantàstics!

uri.

Falcons, Falcons, Falcons, Falcons!
Jo vull ser dels Falcons,
per viure, viure, viure,
la vida somiant.

Seguirem somiant,
Escoltarem la llum,
Mentre el món es mou dintre els nostres ulls.

Nois, seguirem somiant.