Falcons, hem tornat a fer un “Yes, we can” de nassos. Demostrant el valor personal i el factor humà que tenim i del que molta gent en té enveja. Tres dissabtes treballant, un dimecres, i un altre dissabte. Hores i hores, repassant, tallant, emprovant.
Hem aconseguit el que pocs han aconseguit abans, o ningú: que unes noies i uns nois dels Falcons apareguessin per sobre de totes les comparses, grups i individuals de Carnestoltes. Amb el nostre missatge “Yes, we can”, hem fet molt més del que podria semblar. Amb el nostre vitalisme, les nostres ganes, el nostre somriure, hem tornat a mostrar un fer diferent. Som l’alternativa, som la cançó que mai s’acaba i que mai s’oblidarà, perquè treballem junts, ajudant-nos en aquells moments de nervis, perquè pensem junts, i riem junts, i dormim junts encara que de vegades ens agradi anar a córrer a plena nit. Junts, sempre.
Guardeu aquests records, perquè quan sigueu no gaire més grans, veureu com estàveu lluitant per un centre, un poble, un món més respectuós, agradable, i unit. Recordeu i no oblideu.
Falcons, junts, per sempre.
Ens mereixíem el primer premi, i això és una opinió personal meva, de l’Oriol. Però com ja vaig dir, com ja vàrem dir tots, com la Laia ens va comentar, nosaltres, abans de l’entrega de premis, ja havíem guanyat. Hem donat una lliçó a tothom, que mai us desanimin les coses estranyes que passen de vegades. Això sí, tenim un segon premi més que merescut, i que ens permetrà que potser algun dia ens donem alguna alegria, més que la que ja tenim.
I què més? Doncs que l’any que ve tornarem a guanyar abans de l’entrega de premis, i tornarem a gaudir moltíssim!
Falcons, junts! Junts! Junts!
uri.
SOPA DE CABRA - JUNTS
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada