dimarts, 30 de juny del 2009

gràcies....



que dir-vos, fins ara no he tingut un momentet per seure i pensar en com donar-vos les gràcies...gràcies als monitors per la seva ajuda, sempre esteu per quan us necessito i això no te preu, gràcies als meus nens i nenes, que m'estimen tant com jo a ells, no us podeu fer a la idea l'il.lusió que em va fer el vostre detall, gràcies perquè feu que cada cop que se'm planteja una dificultat, esteu allà per dir-me sense dir-m'ho que la vida es maca i que es tant i tant fàcil somriure...jo us he ajudat a fer-vos grans?? vosaltres si que m'heu ajudat a mi!!! En fi, que sempre em tindreu, mentre sigui monitora i quan ja no ho sigui, perquè sou els meus amics!


pd. Vull escoltar la cançó que em vau escriure....us la vau deixar a casa.....


Jèss